Per fi, el dia 2 de maig a les 9 hores 40 minuts sortim de Blanes. El destí encara no està clar, depèn del temps que faci. A la sortida fa sol, gens de vent i maror que fa que ens moguem força.

Aproximadament a les 12 entra vent del Sud de 8 nusos i posem la gènova. El vent va augmentant i al través del Cap Begur ja és de 20 nusos i al través de l'Estartit, que hi passem a les 14,30 hores, puja fins a 25 nusos.

A les 16,20 hores arribem a Roses però abans hem hagut de patir un bon ruixat. Beneïda cabina!!!!

El tram final des de l'Estartit fins a Roses, hem anat com una moto, amb una mica de motor i la gènova hem fet puntes de GPS de 9 nusos. Això s'ha notat ja que la mitja de Blanes a Roses a sigut de 6,8 nusos

A Roses hi passarem la nostra primera nit del viatge.

Això de que hi passarem la nostra primera nit era un dir, ja que entre tormentes, plujes i més tard, l'entrada de la tramuntana ha fet que fins avui, 10 de maig no tornesim a navegar.

Entre tant, a Roses hem voltat en bici, caminat i cuidat el genoll de la Montse, que se'l rebrega cada dos per tres, etc. etc. fins i tot vam ajudar en el que vam poder en el "salvament" d'un barco francés que li va garrejar l'ancla i el va tirar contra l'espigó. També ens vam passar una bona estona netejant tot el Blauet, que, per culpa dels esquitxos d'aigua de mar que feia volar la tramuntana, s'assecaven i feien uns bons gruixos de sal.

Ens han vingut a veure en Joan i la Feli, i amb en Joan hem aprofitat per reparar una entrada d'aigua de pluja que regalimava pel mampar. Total un cargol passat de rosca, però per saber quin cargol era hem hagut de desmuntar gran part del sostre... i tornarlo a muntar. En fi, els barcos són així. Fi de festa sopant a "La Gallega"... molt bé.

També va venir a veuren's l'Andreu fent una escapada de la feina, per a ell una paella "made in capità" a la banyera del Blauet.

Hem sortit de Roses a les 10,35 hores amb mar en calma, gens de vent i hem anat tiran cap el Cap de Creus. El dia és preciós, anem navegant còmodament fins passat el Cap Bear, però... Je, je, je...tot anava massa bé...AVARIA!!!

Un soroll de peça metàl·lica fregant amb una altra... no és normal. Obro el compartiment del motor i veig que les les àspes del ventilador de l'alternador volten tontes. Paro el motor i comprovo que fins i tot les arandel·les que les haurien de subjectar, volten tontes. Continuem a vela, hi ha un ventet de popa rodona que ens perment avançar a una 4,5 nusos. Tenim el port de St. Cyprien a unes 5 milles i el de Canet plage a unes 10.n Decidim anar al port més pròxim, el de St. Cyprien. Per la maniobra de atracar torno a posar el motor en marxa i un cop amarrats acaba de petar l'alternador... aspes, politja i corretja.

Vista l'avaria i vist que aquí tardarem molt a reparar-la decidim desmuntar l'alternador i anar a Blanes. L'Aleix, el nostre fill, pot venir a buscar-nos però al final ens ve a buscar en Joan. Resumint, a quarts de tres de la matinada arribem a Blanes. En fi, un dia "xungo"

De bon matí ja estic amb el mecànic trastejant d'un taller a l'altre per anar refent l'alternador. Canviem el rotor, la politxa i una nova corretja. Que havia passat? Dons que el cargol que colla i pressiona la politja i el ventilador, no feia prou fort, aixó va fer que s'afluixés la politja, aquesta es va deformar, al deformar-se es va anar menjant l'eix del rotor i al final també va petar la corretja. En fí, una tonteria que ho va complicar tot.

A mig matí ja ho tenia tot reparat. Vam dinar amb la mare de la Montse.

A la nit anem a sopar amb el Joan i la Feli - els hi deviem- i amb la meva germana, cunyat i uns amics, en Quim i la Nuri.

A primera hora ja sortim de Blanes, ens porta en Ferran, un altre fill nostre. Arribats a St. Cyprien començo a muntar l'alternador, en Ferran m'ajuda, al cap d'una bona estona - és que està situat en un lloc molt cabró- acabem de muntar-lo, el provem i funciona bé. A verure el que dura.

Haven dinat i després d'una migdiada, en Ferran se'n va. Anem a la "Capitanerie" a veure la "meteo"... vents del SW de 35' per demà i entrada de la tramuntana d'uns 40' per diumenge, dilluns, dimarts, etc, etc, etc Es veu que a tota França hi ha molt mal temps.

Ens costarà arribar als canals, no tenim pressa. De moment gaudim del que tenim.

El día 13 continua bufant fort la tramuntana i sembla que n'hi ha per dies. Decidim que demà anirem a Toulouse a veure els cosins de la Montse. Lloguem un cotxe petit -un Peugeot 107- i passem un parell de dies a Toulouse... sota la pluja; una bona primavera hem trobat!

De tornada a St. Cyprien, encara bufa la tramuntana... i continuem esperant.

Finalment el dissabte 19 de maig sortim de st. Cyprien rumb a Cap d'Agde. Una travessa tranquila amb un ventet d'uns 10' de través. Arribem al voltant de les 3 després de 41 milles de travessa, i a la bocana del port coincidim amb l'arribada d'una regata on hi ha més de 50 barcos. Hi ha un bon merder a la bocana cosa que fa que la Montse s'ho passi d'alló més bé.

A la tarda, un tomb pel poble inclosa la degustació d'una crêpe au Marnier.

El diumenge día 20 ens llevem a les 7 i a les 8 ja som a la Capitanerie arregalnt papers per sortir... i sortim.

Fa un dia de pena, visibilitat quasi nula, molt de mar de proa i poc vent, al cap de mitja hora de fer el gamarús decidim fer mitja volta i tornar a Cap d'Agde. Encara no tenim pressa, potser... al pas que anem, aviat la tindrem. De fet no ha sortit ningú i els pocs que ho hem fet hem tornat. Aprofitem el dia per fer neteja general del Blauet, jo per fora i la Montse per dins

Abans d'ahir encara corriem per Cap d'Agde fent una mica de tot, fins i tot vam visitat un veler de fusta, dels anys 40, i preciós que el tenien per a la subhasta.

Ahir ja vam sortir de Cap d'Agde a 1ª hora amb poc vent i força mar de fons però que no molestaba massa. Devant de Frontignan vam tornar trucar per si ens podien guardar el pal, feia dies que ho intentavem, ens van que si, però que ells no el treien, només el guardaven. Entrem a port i anem a veure als del varador per saber si a l'endemà ens poden treure el pal -encara riuen-. Que fins dissabte a mig dia res. Que si pot ser més aviat. Que no pot ser, que el dissabte només el poden treure, que per portar-lo al lloc de guardar no pot ser fins dimecres. Que com és aixó. Dons que allà on el guarden fan festa el dissabte. Que ells fan festa el dilluns. Que dimarts no poden. Que nosaltres no podem estar aquí fins dimecres. Que no és el seu problema. Que va home, porfa, mirat-ho bé. Que s'ho mira a l'ordinador i que l'ordinador li diu que res, que fins dimecres. Que com a molt, i per fer-nos un favor, ens poden baixar el pal el dissabte al migdia i deixarl-o allà amb ells i que nosaltres marxem, que ells el dimecres ja el portaran allà on s'ha de guardar. Que no patim que el cuidaran.......no se, no sé. L'altra opció que tenim és anar fins a la Grande Motte que està a unes 20', però allà podem trobar-nos amb la mateixa història. Al final acceptem.......on verà!!!

Avui, dimecres ja ens hem dedicat a recollir la gènova i la major, plegar-les, desmuntar la botavara, guardar-la, desconnectar les instal·lacions elèctriques, de ràdio i l'electrònica del pal, per això hem hagut de desmuntar el sostre del saló i tornar-lo a muntar, tot això a 29º a l'interior del Blauet..........divertit !!!

Mentre esperem que arribi el dissabte per què ens treguin el pal ens dediquem a preparar-ho tot i després fem excursions per la zona, ens arribem tot xino xano fins a Frontignan i aprofitant que és dia de mercat comprem el que ens falta, i a la tarda després de la migdiada -això que no falti- fem una excursió amb les bicis per un carril bici pel mig dels estanys, uns 15 km que han sigut una passada.

Divendres 25 hem agafat l'autobus i hem anat fins a Sète i ens hi hem passat tot el dia passejant. De tornada al Blauet continuem amb els preparatius per anar als canals.... inflem més defenses i més grosses, preparem caps per amarrar, etc.
La Meteo de la nit ens deixa glaçats, per demà a la tarda -quan hem de treure el pal- anuncíen "xubascos" i vent, i aquests francesos l'encerten força, i ens van dir que amb vent no treuen pals........ai, ai. ai.

El dissabte comença malament, al baixar el pal del radar per tal de que puguem passar per sota dels ponts -ara és massa alt- encara no sé com he partit el cable de l'antena del GPS, sort que en portem dos, s'ha partit dins del tub de suport del radar i uns dels extrems no surt. Feina per més endavant. A l'hora convinguda anem al varador per treure el pal i com no! fa vent i ens cau un bon ruixat, però tot i així ens treuen el pal... bufffff

Com que el temps es va emmerdant, decidim sortir de Frontignan llavors mateix i anar a buscar l'entrada al canal, just abans de Sète. Al mar saltem força, però una milla aproximada passa de seguida i una vegada dins del canal, fa vent pero l'aigua és calma. I el nostre bateig de canal el fem tranquilament fins a Palavas, a uns 18 km, amb estanys a cada costat..... estem a la Camargue. A Palavas es estrenem... a l'anar a abarloar-nos als pantalans "d'acollida", quedem clavats al fons. No està massa previst, tot això, pels velers, el nostre calat ha passat de 1,50 m amb el barco buit a uns 1,60 m amb el barco ple i amb aigua dolça. Aconseguim sortir-ne fàcilment -gràcies hèlice de proa!- i ens abarloem en uns altres pantalans que si que hi ha fons... ens sobren 10 cm. però passem la nit al costat d'un grup de flamencs que pasturen al l'estany que hi ha a l'altra banda d'un caminet.

Avui ens hem llevat d'hora i lentament -no es pot passar de 10 km/h i amb trams a 4 Km/h- hem continuat travessant estanys de la Camarga. Això és molt maco. A mig matí hem arribat a Aigües Mortes un poble tot amurallat i totalment conservat. El port és just al costat de la muralla i allà hem anat, per abarloar-nos al pantalà "d'acollida" i sort dels d'un barco que hi havia atracat que ens han avisat, si no tornem a quedar clavats. Es veu que en lloc del costat que haviem escollit, havia de ser l'altre. Ens hi hem posat i hi estem encara més bé. A la tarda bufa el vent i ni el notem.

Val la pena la parada a Aigües Mortes, és preciós i encara que molt turístic, el poble s'ho val.

Al final com que ens hem d'estar esperant quasi una setmana a que millori el temps, decidim de deixar el Blauet, que aquí està molt bé, i tornar a Blanes. Ho haviem de fer igualment a primers de juny, dons ja que la meteo no ens permet entrar al Rhône, aprofitem per anar a Blanes. El pobre Aleix que no té mai un no per resposta, ens ve a buscar.

Aprofito el temps per reparar l'antena del GPS que em vaig carregar l'altre dia al baixar el pal de les antenes. Encara no entenc com el vaig poder trencar.

De tornada de Blanes a Aigües Mortes, ens trobem el Blauet canviat de lloc i en el lloc on el varem deixar hi ha una gavarra enorme que no sé com hi ha pogut entrar. Bé si que ho sé per qué descobreixo un candeler totalment torçat. Juntament amb els de la gavarra, que són bona gent, ens passem la tarda reparant el candeler. Al final queda força bé.

Diumenge a primera hora sortim cap a Arlés i a mig dia arribem a l'esclusa de St. Gilles, la primera. La diferència de nivell és molt poc -1,20 m- però al ser la primera i allà on intentem amarrar resulta que hi falta un noray, i muntem un petit "pollo", però "l'eclusier" és molt amable i ens espera que acabem. I així, sortin de l'esclusa entren al "Petit Rhône" que ja és un riu i ho notem per que ja hi ha una petita corrent en contra d'uns 2 km/h.
El paisatge és molt maco, tot boscós, amb arbres de ribera frondosos, sense edificacions a la vista, i a la confluència entre el "Petit Rhône" i el "Grand Rhône" com diuen aquí, es nota molt, la corrent puja de cop a uns 7 km/h i donat que Arlés és a aigües avall de la confluència dels dos rius, baixem com una moto.

A Arles hi atraquem justet justet, està tot molt plé. Només hi ha un lloc de la mida justa del Blauet més un metre. Però tot i la corrent ens hi posem a la primera.

La ciutat ens ha agradat molt, però essent diumenge a la tarda tot està tancat excepte un museu i una exposició de fotografíes que naturalment anem a veure.

Dilluns a primera hora anem a comprar pa i al super, aquí obren molt aviat, i a quarts de 10 sortim; mirarem d'anar fins a Avignon tot i la corrent que ara ens ve en contra. Dels 17 km/h que vam fer ahirde baixada a Arles, ara en fem uns 5/6 km/h. La navegació però és tranquila, només has de vigilar els petits remolins que es formen i que et desplacen el barco, però els veus a venir i el riu és molt ample, i algun tronc que baixa.

Aproximadament a un quart d'una entrem a la nostra primera esclusa seria, "l'ecluse de Beaucaire" que el desnivell és de 15,5 m. A l'entrar acollona, estás encaixat entre quatre parets és una caixa d'uns 150x15x16m que s'ompla d'aigua amb un quart d'hora. Aquesta vegada ho fem bé ja que t'has d'amarrar en unes boies flotants que estan a la teva alçada i que van pujant juntament amb el barco.

A la sortida de l'esclusa la corrent és menor, i ens permet fer més via. Passem de llarg de Vallabrègues que és on primerament voliem passar la nit i decidim continuar fina a Avignon, que hi arribem al voltant de les tres. Atraquem i despres d'una bona dutxa a les dutxes "catacumba" ( és que estan situades a l'interior de la bodega de càrrega d'una gavarra amarrada al moll que també fa de capitanerie) anem a voltar per la ciutat que és preciosa. Ens hi quedem un dia més per descansar i veure-la bé.

Us vaig deixar a Avignon. Durant aquests dies hem aprofitat per fer via. Aquestes ratlles les escric des de Lyon on hi hem arribat aquest mig dia.

D'Avignon vam anar fins a L'Ardoise, uns 35 km i una esclusa. L'Ardoise és un port situat en un desviament cul de sac del Rhône, uns 3 km, i allà la tranquilitat és total, fins i tot massa. Silenci, excepte el cant dels ocells i de les granotes, i a la nit foscor total, no hi ha llums. És un lloc per descansar per qué apart del port i dels quatre penjats que hi viuen no hi ha res més.

De l'Ardoise vam anar fins a Viviers, uns 57 km i dues escluses i una de gansa (et pujen 23 m), amb un tram on hi ha força corrent.
Viviers està situat en un redors del riu, per tant en aigües tranquiles, sense corrent. Viviers és molt maco i el tenen molt endressat i net.
De Viviers hem anat fins a Valence, uns 51 km i 3 escluses. Hem fet aquestes tirades tant llargues per què el divendres ens hem de trobar amb la meva germana, el seu marit i uns amics, que veven des de Blanes per veuren's. Ens parem en un port que hi ha al costat de la ciutat... l'Epervière, un lloc tranquil i amb molt de vegetació i jardins. Mentre esperem que arribin anem al super a refer la despensa. El super està a 1 km, però hi ha de tot, és un "Grand Casino". Quan arriben, anem amb ells fins a la ciutat a sopar.

A l'endemà, dissabte, des de Valence, i aprofitant que tenim la familia i els amics amb nosaltres, tots plegats tirem Rhône amunt fins a Roche du Glun, a uns 14 km i una esclusa. El dia ens acompanya i l'excursió és molt agradable. A l'arribada a Roche du Glun, el primer que fem és anar a dinar. Unes fritures de peix de riu i unes anques de granota -especialitat de la casa- entren com res. Després un tomb pel poble i una bona migdiada al parc del costat del llac, tot observant ànecs, cignes i una mena de rates molt grans -que no són rates, però ho semblen molt- que no sé com es diuent i que sembla ser que són bones per menjar. Després de la migdiada un brindis amb xampany per la retrobada i un cop ells van haver marxat amb un taxi de tornada a Valence, nosaltres ens vam dedicar a passejar i a llegir sota la sombra d'un dels arbres del parc.

L'endemà vam fer una altra bona tirada, de Roche du Glun fins a Roches de Condrieu, 57 km i dues escluses. El port està bé, tot i que les barques que pujen o baixen pel riu et fan moure una mica i el poble no ens ha agradat gaire.

Avui hem continuat, des de les Roches de Condrieu hem arribat fins a Lyon, uns 40 km i dues escluses, la última ha sigut la única que hem hagut d'esperar-nos una bona estona, hi havia carguers que baixaben i un barco de passatges que pujaba. Tot aixó amanit amb un bon ruixat amb banda sonora de trons. De fet la pluja ens ha acompanyat quasi tot el dia. A l'arribada a Lyon hem deixat ja el Rhôn -que sen's ha portat molt bé amb nosaltres- i hem entrat a la Saône. Hem aprofitat per fer plè de Gas Oil i hem atracat al bell mig de la ciutat. Quan pari de ploure, si para, anirem a fer una volta.

Us vaig deixar a l'arribada a Lyon. Dons bé el generador es va espatllar -no treia aigua- i despres d'anar comprovant tot el circuit, canviar el rodet de la bomba, etc va resultar que estava obturat l'entrada d'aigua de refrigeració de la sortida del colector d'escapament, més que res és que està situat al lloc més inaccessible de tots. De 2/4 de 7 del mati fins a 2/4 de 4 de la tarda ficat dins el compartiment del generador (veieu fotos que riureu). Despres de la reparació una dutxa i a paszsejar per Lyon.

L'endemà sortim a poc a poc per poder gaudir del paissatge urbà de la ciutat al costat de la Sâone. Aviat hem de fer la primera esclusa de la Sâone que són diferents. Aquestes són més baixes -uns 4 m- però s'ha de pujar per una escala de gat quan estas dins l'esclusa per poder amarrar-te. Ho fa la Montse però amb un vertígen que s'ha d'acostar al noray a quatre grapes. L'escluser encara deu riure. Ens aturem a Montmerle el pantalà amb aigua i electricitat és municipal i gratis, només per què t'aturis a visitar el poble. És un lloc tranquil i molt maco. Ens ha encantat.

A l'endemà, dijous hi ha mercat a Montmerle i aprofitem per fer les compres. Sortim tard pel que fem habitualment -a les nou- i comença a ploure. La Sâone és molt maco. No hi ha tanta corrent com al Rhône. A l'arribada a Macon ens aturem ja que és una ciutat molt maca, però no la podem visitar amb ganes per què plou molt tota la tarde.

Tota la nit del dijuos al divendres ha anat ploguent i tot el mati també. Hi ha hagut fortes inundacions en tota aquesta zona que fins hi tot surten a la tele. Arribem a Tournus, un altre poble molt maco i molt ben cuidat i net, tot ple de flors, ens quedem a passar aquesta nit aquí.

L'endemà, dissabte, vam anar de Tournus fins a Chalon sur Saône, i el paisatge de la Saôna continua essent tant magnífic com els altres dies.
Chalon sur Saône és un poble gran, amb tots els serveis i molt maco de passejar. Quasi tots els pobles en els que anem parant, els trobem molt nets i cuidats, amb moltes flors a tot arreu.

De Chalon sur Saône a Seurre, la nostra próxima escala, ens trobem, just sortir, amb una boira tant espesa que hi ha moments que la visibilitat no supera els 100 m, aquí li donem feina al radar que es porta de maravella. Com era d'esperar al pujar el dia la boira s'escampa i fa un dia magnífic. A l'esclusa de Ecuelles hem de fer cua, hi ha sis barcos més per pujar. Es nota que és diumenge i que ha començat la temporada de lloguer. A Seure atraquem a "l'haute nautique" perquè al petit port hem tocat fons.
Seurre és un poblet que no ens ha agradat gaire, segurament per què és diumenge a la tarda i està tot tancat.
De la Capitanerie ens avisen de que es preveu per la tarda-nit tormentes d'aigua i pedra amb vents de més de 100 km/h per aquella zona. Doblem amarres i defenses i desmontem el bimini, ja no podem fer res més. Al final tot es limita a una pluja normal i corrent. Millor. Aprofitem la tarda de pluja per veure una peli a l'ordinador.

L'endemà, dilluns, sortim de Seurre amb direcció a St. Jean de Losne; aquí hi ha un tram llarg que és monòton perquè és artificial, és tot recte, però escurça km. A l'arribada a St Jean de Losne fem plè de gas-oil i atraquem al "port gare", port molt gran per ser de riu, amb molts barcos de riu, "guapos", en venda.

St. Jean de Losne no és un poble dels més macos que hem vist, però aquí tots els pobles en general són macos. Aprofitem per anar al super, fer bugada, etc. i a la tarda fer el "gos" - o sigui, no fer res res - pel Blauet.

Els nostres amics Carles i Àngels ens animen a que no ens deixem perdre la ciutat de Dijon que és a uns 40 km. Al final, i com que sempre s'ha de fer cas dels amics, ens quedem un dia més a St. Jean, per anar a Dijon.

Al mati quan anem a Informació i turisme a preguntar pels horaris de trens, resulta que els bitllets es compren allà mateix. El tren no surt fins a la una. Aprofitem per reparar un degoter del Blauet i a la una cap a l'estació, xino xano per què és a uns 2 km del port.

Dijon ha valgut la pena, és una ciutat amb un centre històric preciós i molt cuidat. Hem gaudit molt de l'excursió, llàstima dels 32º a la sombra que ens han martiritzat.

A la tornada al Blauet, dutxa i relax a veure si passa la calor. Està a punt de ploure, com cada dia. A veure si plou i refresca una mica.

A les 8 del matí del dia 20 sortim de st. Jean de Losne i remontem la petita Saône. La primera esclusa que trobem que és la primera de les escluses automàtiques està averiada i ens hem d'esperar. Ens hi acumulem 6 barcos. En aquest tram de riu hi trobem molts barcos i és per què hi ha molts que són de lloguer i és un tram de riu preciós. i a les 13,40 hores deixem la petita Saône i entrem al CANAL DE LA MARNE A LA SAÔNE...........per fi estem al canal.

Al canal tot canvia, la calma és total, però hi ha moltes escluses, de seguida ja trobem la primera però hi ha molt pocs barcos, l'escluser ens diu que avui som el segon que passa (i són les dues de la tarda) A les sis ens parem al costat del canal per passar la nit. Toquem al fons amb l'orsa però és llot i no passa res. Nit molt tranquila però plovent.

A l'endemà, dijous, continuem fent canal fins a la una que parem a dinar -portem 9 escluses i en tot el mati no ha parat de ploure- fins que a 3/4 de 7 parem a Dardenay a passar la nit -també clavats al fons- estem cansats avui hem fet 21 escluses. En una de les escluses hem conegut una parella de jubilats francesos -Jean Claude i la Marcelle- que fan quasi el mateix trajecte que nosaltres i ens demanen d'anar plegats, que ells s'adaptaran al nostre ritme; i així ho fem.

Divendres a primera hora i sota la pluja anem al poble a comprar pa. El forn encara no és obert, ens el venen a l'obrador. En portem per els francesos i sortim. Aquest matí hem fet 17 escluses, moltes automàtiques però que fallen molt i ha de venir l'escluser a reparar-les. Dalt de tot hi ha un tunel de 5 km en un sol sentit i ens hem d'esperar que passi un barco que va en sentit contrari. Una confusió de comunicacions entre els esclusiers de cada costat del tunel fa que estiguem esperant fins a 2/4 de 6. A l'altre costat del tunel, i abans de la primera esclusa de baixada ens amarrem al costat del canal -tocant fons- juntament amb els francesos per passar la nit. Tot el dia plovent, amb pedregada abans de l'entrada al tunel i pedregada a la sortida.

El dissabte sortim d'hora i decidim parar a Langres que és un poble gran i molt maco, però a 2,5 km del port i a dalt d'una muntanya. També plou. El visitem i ens hi quedem a dinar i desprès aprofitem per anar al super. La tornada, sota la pluja i carregats, es fa llarga. Al Blauet, aprofito per canviar l'oli del motor que ja toca, i després, dutxa i panxing.
Revetlla de St Joan al Blauet. Cava Montferrant i una cosa que hem comprat que sembla coca i que resulta que té gust de formatge. Estem cansats i a les 10 ja som al llit.

Sortim de Langres i a les 8 ja som a la primera esclusa on ja ens hi està esperant l'esclusera. Anem baixant escluses fins a Foulain on decidim passar la nit en una àrea habilitada com a pique-nique, amb aigua, taules, gespa, etc És una zona molt tranquila (potser per què està situada al costat del cementiri). A la tarda passeig amb bici i una estona de lectura al sol, que no dura massa per què al cap d'una estona torna a ploure.

25 de juny. Sortim de Foulain després d'una nit de llamps i trons i molta pluja. Al mati el temps aguanta una mica, però al final torna a polure. Parem a passar la nit a Chaumont. Un poble gran i amb supers, que aprofitem per anar a comprar. La pluja para una mica per deixar-nos donar un tomb pels voltants.

Ja som al Canal lateral de la Marne.

El dia 26, a l'esclusa de Roôcourt se'ns enganxa el cap de l'amarra de popa i el Blauet queda uns instants penjat de la cornamusa fins que tallem l'amarre i cau a l'aigua, ja estava uns 30 cm penjat -a les escluses l'aigua baixa depressa-. Com sempre plou amb ganes tot el dia. Parem a l'haute nautique de Froncles, molt maca i acondicionada amb gespa, taules, aigua i electricitat...tot gratis. Avui hem fet 26 km i 11 escluses.

A l'endemà, a les 8 ja som a la primera esclusa. Fa fret i plou, aquesta nit hem dormit amb la calefacció engegada.
A l'esclusa de St. Urbain hem d'estar una estona parats ja que el motor no treu aigua de refrigeració. Com era d'esperar el tub d'entrada d'aigua està embussat de fulles. Neteja i a tornar-hi. Al no haver-hi trànsit l'escluser s'ha esperat a que reparessim. Després de dinar arribem a Joinville. Aprofitem per fer gasoil i per modificar el tub d'entrada d'aigua al motor perquè no torni a passar.

Anem passant dies, km (pocs) i escluses (moltes). fins a Vitry le François que hi arribem el 29 a la tarda. A Vitry hi ha port però no hi podem entrar que toquem fons, ens quedem a l'entrada. A la tarda reparem una destrossa que es va fer el "De Larti" -el barco dels francesos que venen amb nosaltres- a l'entrada d'una esclusa.

Sortint de Vitry le François deixem el Canal de la Marne a la Saône i agafem el Canal lateral de la Marne. Com sempre plou. Aquest canal no varia massa del que hem fet, excepte que és una mica més ample i que hi ha més trànsit de peniches de càrrega i això ho patim, ens toca anar darrera una d'elles tot el dia, no es pot avançar, va només a 4 km/h i a les escluses té preferència....paciència. Tot i això, a la tarda arribem a Chalons en Champagne, un poble grandet i molt maco.

Hem deixat enrrera "La Bourgogne" i hem entrat a "La Champagne" i això ho fan servir. Estant promocionant aquest canal i d'entrada li han canviat el nom que ha passat de "Canal de la Marne a la Saône" a "Canal de la Bourgogne a la Champagne" molt més comercial. Estan arreglant escluses, fent haltes nautiques noves i dotant-les de serveis, etc. Els francesos ho saben fer bé.

El dia 1 de juliol continuem fent canal lateral de la Marne, coneixem la dona d'un esclusier que és valenciana i aprofitem per parlar-hi una estona. A mig matí ens separem del "De Larti" els francesos, ells agafen el canal de l'Aisne a la Marne i nosaltres agafem, una mica més tard el riu Marne, que ja no el deixarem fins a l'entrada de París. A ben dinat arribem a Damery. Damery és un poblet molt petit però en el que la mitad de les cases són caves de xampany. Aquí tothom fa xampany, llàstima que és diumenge a la tarda i tot està tancat perquè les caves són visitables i hi ha inclosa cata. No ho he dit però avui també plou.

A l'endemà naveguem per la Marne, es va molt més ràpit, la velocitat no està limitada i no hi ha tantes rescloses. A mig dia arribem a Chateau-Thierry i ens hi quedem. A la tarda aprofitem que hi ha una betzinera aprop i fem plè de gasoil.

El 3 de juliol, poc a dir, sortim d'hora de Chateau-Thierry disposats a fer km sota la pluja. Anem ràpit per què a mitja tarda ja som a Meaux. Una ciutat molt maca que no podem apreciar bé donat a que no para de ploure. Anem al super a comprar. Meaux té un port molt maco, amb tots els serveis i gratis i està situat just al centre de la ciutat.

A les 8 sortim de Meaux amb l'intenció de ser els primers a l'esclusa. No és així, una peniche se'ns ha avançat i passa primer, mentre esperem n'arriba una altra i també passa devant -tenen preferència- així que fina a les 9 no passem l'esclusa. Avui es passa, també, tot el dia ploguent, i nosaltres fent escluses, convinades amb dos tunels curtets. El paisatge és maco fins i tot molt a prop de París. Als voltants de quarts de 4 arribem a "la Seine" i el transit augmenta una barbaritat. Hem d'anar molt més en compte. Entre els barcos que van, els que venen, el paissatge que anem mirant i vigilar de no passar-nos l'entrada al port de l'Arsenal a la Bastille anem de bòlit. Per fi distinguim les torres de Notre Dame al fons.........................SOM A PARÍS !!!