Ja fa dies que vam sortir de París i encara no he escrit res. Ara m'hi poso.

A la que deixes l'àrea d'influència de París el paisatge al costat del Sena es torna verd, amb grans masions a les seves ribes. El Sena em recorda una mica a la Saôna ja que tots dos son rius amples, amb poca corrent i amb els marges plens d'una vegetació de ribera que arriba fins a la mateixa aigua.

Les rescloses d'aquesta part del Sena són grans però no comporten cap dificultat, són de pujada i encara que tenen alçades considerables -uns 4 m- hi ha norais per poder-te amarrar a mesura que vas pujant.

Després d'una escala a Melun, arribem a St. Mammés, un poble que per nosaltres no té res d'especial peró que ens permet omplir de gasoil (ja no ho podrem fer fins a la Saôna) i que té un port nou molt ben acondicionat. Ens conincideix que és festa major i a la nit ens regalen uns bons focs artificials.

A St. Mammés deixem el Sena i ja entrem als canals. El primer és de canal lateral del Loing, i ja ens trobem força rescloses, totes "montants" (o sigui, de pujada) i comencem a agafar-ne el ritme. El primer dia fins a Nemours -uns 20 km- en fem set. A l'endemà la cosa millora, anem fins a Montargis i fem 30 km i 13 rescloses. Montargis és un poble molt maco, farcit de canals interiors que el recorren tot i que alguns fins i tot passen per sota les cases; hi ha molts ponts i tots carregats de tantes flors que no es poden veure les baranes.

A l'endemà no ens movem de Montargis però si de d'amarrador. Una vegada fetes les dues rescloses que hi ha a l'interior de la població, ens avisa la resclosera que han tancat la navegació pel canal degut a que hi ha caigut un cotxe i que n'hi ha per una bona estona abans no el treguin. Vist el temps que hem d'esperar i que el poble és molt maco decidim quedar-nos-hi un altre dia i ens amarrem a "l'Halte nautique" que hi ha just al costat de la resclosa. Aprofitem per fer unes quantes "xapusses" -canvi del filtre i de l'oli del motor, netejar filtre de l'aigua de refrigeració del motor, etc- Demà quan continuem ja deixerem el canal lateral del Loing i entrarem al Canal de Briare.

A partir d'aquí, rescloses i més rescloses, algunes manuals i d'altres automàtiques, però totes funcionen perfectament i ja tornem a tenir el ritme i les fem sense adonar-nos-en.

Parem a Rogny, després de 34 km i 14 rescloses. Rogny, un poblet molt petit però encantador i molt ben cuidat, amb jardins i parcs per tot arreu. Anem a visitar una serie de 7 rescloses seguides (sembla una escala) que tenen prop de 450 anys -i que ara ja no funcionen- que són monument nacional. És una obra d'enginyeria esplèndida tenin en compte l'època en que es van fer. Aquesta montanya que superaven aquestes rescloses, naturalment, no ha desaparegut i a l'endemà, per un nou canal ens ha tocat pujar-la; sis rescloses de pujada i sis de baixada i més altes i així arribem a Ouzouer, un poble que no ens ha agradat però que hi hem estat bé.

Avui, quan escric aquestes ratlles som a Briare, no hem fet gaire camí però la parada a Briare s'ho val. El poble és maco, endressat, i amb el pont-aquaducte que el fa conegut. Es tracta d'un pont de quasi 600 m que travessa el riu Loire d'un costat a l'altre, la diferència amb els altres ponts és que per aquest només hi passen embarcacions. Nosaltres hi passarem demà.

Ahir vam fer un bon "curro". Uns 56 km i 8 escluses. Voliem parar a St. Satur molt a proc de Sancerre -famós per els seus vins- però això ho deu saber tothom i la "Halte nautique" era plena, vam continuar fins a Menetrol-sous-Sancerre i també era plena al final vam poder atracar a Herry una "Halte" que no fa servir ningú i on hem estat la mar de tranquils.

Quan escric aquestes ratlles, a fora està plovent a bots i barrals. Som a Cours les Barres, no perquè sigui un poble especialment maco si no perquè a Marseilles-les-Aubigny, on teniem previst parar, no hi havia lloc on amarrar. És el problema que ens trobem últimament. Hi ha moltes embarcacions de lloguer per aquesta zona i ho omplen tot. Aquesta és una "Halte Nautique" amb tots els serveis, és a dir, amb aigua, electricitat, dutxes, escombraries i taules de pic-nic, però al poble només hi ha restaurant i forn.

Estem a Tournus, a la Saône. Hem deixat enrrere els canals. Des de l'últim dia que vaig escriure poca cosa a dir. Rescloses i més rescloses, sobre tot els dos darrers dies -un dia en vam fer 28 i l'altre 16- hi havia rescloses a 400 m de distància una de l'altre, però tot es va fer. No he comtat quantes en portem de fetes però voltaran les 500, que no està gens malament!

L'última resclosa del Canal del Centre, la que ens va obrir les portes a la Saôna tenia una alçada de 10 m. No era com les del Rhone, però ja imposava i encara més quan estas acostumat a les "petites" dels canals. Sortin del canal i entrar a la Saône del primer que te'n adones és lo gran que és.

Vam parar a Chalon sur Saône, una villa que ja ens va agradar a la pujada y que hi hem estat dos dies, per visitar-la i per descansar del "curru" de les rescloses. De Chalon fins a Tournus ha sigut un passeig 30 km fets amb un plis plas! una sola resclosa i de baixada i la corrent, encara que poca, a favor... una delicia.
El que ja no està tant clar és que anem trovant lloc per atracar. A la pujada -a mig juny- no hi vam trobar quasi ningú però ara a finals d'agost està ple de barcos de lloguer que omplent totes les "Haltes nautiques", de moment hem pogut parar a tot arreu però a Tournus que a la pujada erem tres barcos ara en som disset; tot plè.

Som a Roses, hi vam arribar el diumenge a la nit.

Despres de baixar la Saône, al Rhône hi vam quedar encallats uns dies per culpa del mestral que va bufar fort. Vam haver d'esperar-nos a Valence, a Viviers i a Avignon.

El Rhône ara baixava amb molta menys corrent de quan vam pujar-lo i això es notava a la velocitat del Blauet.

Despres d'una parada a Aigues Mortes vam arribar a Frontignan on va venir el nostre fill Ferran a passar uns dies amb nosaltres. Vam posar el pal el dissabte 15 de setembre, i després d'un bon "curro" tota la tarda vam deixar el Blauet a "son de mar" i el diumenge a dos quarts de nou del matí sortiem de Frontignan amb rumb a Canet Plage.
A mesura que anàvem navegant i sentiem les previsions meteo pels propers dies vam decidir modificar el rumb i dirigir-nos d'una tirada fins a Roses. La passada del Cap de Creus va ser "durilla", vent de morro d'uns 23' que aixecava ja una bona mar durant més de set hores, el Blauet es portava de conya i a dos quarts d'onze de la nit arribavem a Roses, cansats però contents.
A l'endemà, repassant la xàrcia que s'havia afluixat una mica va petar un obenc -el terminal estava tot podrit- ara hem preparat un obenc de "fortuna" per poder arribar fins a Blanes.
Ja som a casa, ja som a Catalunya, i tal com deien les previssions, ens està bufant una bona tramuntanada. Esperarem que pari descansant, amb vents forts i amb un obenc trencat ens veurem obligats a navegar a motor i amb poca mar, ja veurem.

Foto: Detall del terminal de l'obenc trencat

JA SOM A CASA!!!

Després de passar uns dies a Roses, en els que ens van venir a veure el nostre fill Aleix amb la Marta, la seva parella i també uns molt bons amics nostres -l'Andreu i la Montserrat-vam aprofitar un bon parte meteo per navegar fins a L'Estartit. Tot el trajecte el fem a motor donat que -amb l'obenc trencat- no ens rafiem de la xàrcia. Encara que no hem trobat vents, restava la mar de fons de nort d'aquests darrers dies que ha bufat la tramontana, la qual cosa ens feia brandar molt, però al voltant de les onze del mati ja erem a l'Estartit.

A l'Estartit ens ha vingut a veure un bon amic nostre -en Jaume- expert navegant i gran companyi amb ell i en Ferran hem navegat fins a Palamós. La navegada la vam fer a la tarda, després de dinar una bona paella.

A mitja travessa ens creuem amb un altre veler de Blanes -l'EAX- ens saludem i quedem per veuren's aviat.

A Palamós ens hi quedem tot el cap de setmana en el que ens venen a veure un altre fill, en Jordi, la seva parella i el seu gos. Diumenge a la tarda, ens quedem altre cop sols. En Jordi i la Violeta tornen a Blanes i en Ferran i en Jaume tornen cap a Barcelona.

La primera idea que teniem era d'anar fins a St. Feliu de Guixols a passar-hi un dia, però a la vista de les previsions meteo que ens obligarien a quedar-nos-hi tota la setmana, vam decidir anar direcres fins a Blanes, on hi vam arribar al voltant de les dotze del matí d'un dia preciós... I JA SOM A CASA!!!