Avui que tinc bona connexió ampliaré una mica el que deia el 8 de juny. Aquí va:

El 9 de juny continuavem amb mal temps. En Joan Salvador i en Carles - capità del Taka- van cap a Dènia amb un taxi per comprar recanvis per arreglar la bomba del wc (quan no hi ha una cosa n'hi ha una altra i si no n'hi ha cap se l'inventen. Aquest cop, però, no és cap invent). Les previsions per al dia 10 són encara pitjors, per tant, seguim a Gandia, per a més senyes, "El Grao" de Gandia.

Passem una nit de pluja i vent i al matí continuem igual, amb pluja i vent. Finalment, el dia 11 de juny sortim en direcció Calpe. Fem 38 milles; fora del port trobem molt poc vent del Nord i molta mar de fons del N.E. o sigui de través. Ens fa brandar molt i la navegació és incòmoda. Truquem a Xàvea per reservar amarre i ens diuen que estan complerts. Truquem a Moraira i no ens poden donar amarre perquè hi ha una regata que fan el cap de setmana. Per tant, seguim fins a Calpe, allà si que hi ha plaça.

Jo recordo Calpe de quan hi vam estar amb els nens l'any 1992, quan anàvem cap a la Expo de Sevilla. Quins bons records! anàvem amb l'Eax i el Fresquito i és un d'aquells viatges inoblidables; recordo haver entrat en una pizzeria tots set (en Joan Salvador, els cinc nens i jo) i tothom se'ns va quedar mirant. Una senyora ens va preguntar:
- ¿Son todos suyos?
- Si- vam contestar a l'uníson - de fet, no n'hi havia cap d'adoptat, només que tres eren meus i dos d'ell. Però no estàvem per donar explicacions. Llavors va ser molt divertit perquè es van dirigir als nanos i els preguntaven les edats. L'Aleix i en Ferran tenen la mateixa edat, així que la bona dona es va fer un embolic, dient que un dels bessons s'assemblava al pare i l'altre a la mare, que quina casualitat i que curiós. Els nanos s'ho van passar pipa, però no van dir res. A nosaltres se'ns escapava el riure, però vam respectar el joc dels nens... en fi, batalletes...

El dia 11 de juny de 2008 a les 12,25 estem al través del Cap de Sant Antonio amb una corrent a facor d'unes 2 milles que ens acosta ràpidament a Calpe. A les 13,30 puja el vent. Aprofitem i parem el motor: naveguem a vela, sentint el vent a la cara, feia dies que en teníem ganes!

El 12 fa un dia esplèndid. Mentre jo me'n vaig a caminar i a nedar una mica, en Joan Salvador aprofita per canviar l'oli del motor (si és que sempre hi ha alguna cosa) Després, amb en Carles trimen el pilot automàtic del Taka. Hi ha una quantitat de gavines que fa por, sembla la peli "Los pájaros". Criden com criatures i fan una mica de "iuiu".

El dia 13 sortim de Calpe per anar fins a Alacant. Al voltant de les 11,15 passem per davant de Benidorm... és horrorós, monstruós, i encara hi fan més edificis horrorosos i monstruosos. En fi... Navegació tranquil·la. Arribem a Alacant a les 14,40. Fa calor. En Jaume Z vindrà demà i dinarà amb nosaltres (ha de portar un vaixell des d'Alacant fins a Vilanova).

El 14 dinem amb en Jaume. Aprofitem per comprar (és dissabte) perquè el 15 sortirem cap a La Manga del Mar Menor. Arribem al Puerto Tomás Maestre (que és allà on vam comprar el Blauet) diumenge a la tarda. Ens donen un sol amarre per tots dos, perquè és per un vaixell de 30 metres.

Continuarà...

Doncs a Gandia hi vam arribar força bé, sense cap problema. Però ah!, nosaltres pensàvem que ens hi estaríem un parell de dies i resulta que ja en portem quatre. És que el temps atmosfèric s'ha confabulat contra nosaltres - i contra tots els altres mortals- per tal que aquest sigui el pitjor mes de juny de tots els mesos de juny quant a pluges, tempestes, vents i temperatures dels darrers anys.

Per fi, divendres, 13 de juny, varem sortir cap a Alacant, amb zero vent, i el poc vent que va entrar després ens venia de popa, així que la mar de bé (per mi, que no per als capitans que els agrada molt més que el vent bufi de través). Va ser una travessa d'aquelles de sol i mosques, que diem nosaltres. Arribant a Alacant constatem allò que ja sabem, que és una ciutat molt ben cuidada i la trobem força neta. No la recordàvem pas tan neta, la veritat. Ens ubiquem a la Marina nova. L'estada anterior - fa molts anys i amb el Swing- l'estaven construint i ens vam estar al Real Club de Regates d'Alacant, a l'altra banda. Va ser quan vam anar a buscar els del "Fresquito" que tornàven de la seva aventura de Brasil. Nosaltres vam anar-los a buscar a Torrevieja - no és tan romàntic ni tan atrevit com anar fins a Brasil, però Déu n'hi do- i de pujada va ser quan vam passar per Alacant. El que sí que recordo és haver sopat en un restraurantillo a sota d'un ficus enorme, que s'hi estava molt bé i que hi feia fresqueta, perquè el que és durant el dia, com no et fiquéssis a "El Cortel Inglés" no trobaves fresca enlloc! Aquesta vegada hem anat a menjar un arròs al restaurant "Dàrsena". Tenen una carta amb més de cent tipus d'arrossos. Recomanat per tothom, però encara més per als arrosseros (arrossaires?)

Ja hem passat València. Ens vam estar a La Pobla de Farnals, un port la mar de maco, plovent una mica cada dia, com és de rigor, vam aprofitar per agafar un autobúd fins a València i vam veure la Ciutat de les Arts i les Ciències. Un dia ens hi vam estar matí i tarda, amb la qual cosa no ens va quedar temps per visitar València ciutat. A la nit van venir l'Elèna i en Vicenç, uns amics, amb els que vam anar a sopar i després vam fer petar la xerradeta al Blauet. Una agradable vetllada, tot plegat.

L'endemà vam tornar a València i vam visitar la ciutat. És una ciutat molt bonica, jo hi havia estat fa molts i molts anys i no m'havia agradat gaire; fa tres anys, quan buscàvem el Blauet, vam anar fins a La Manga del Mar Menor a veure'l - abans de comprar-lo- i vam passar-hi. Ja ens va agradar força. Aquesta vegada ens ha agradat encara més. Cal dir que la part del port esportiu que van fer per la Copa Amèrica ni l'hem vist; ja no hi vam anar expressament, perquè queda molt lluny i en canvi, en aquest port que hem estat, teníem tots els serveis a l'abast.

Demà al matí sortirem cap a Gandia. Quan vosaltres llegireu això ja hi serem - o això esperem- perquè aquests dies, per davant la costa valenciana, es veu que un vaixell que encara s'està investigant, ha netejat les sentines i ha empastifat tota la costa de xapapote. No ho entenc, com encara passen aquestes coses! - demà al matí, doncs, haurem de passar per damunt del xapapote que teòricament ja han netejat ?¿?¿

Ara mateix plou a bots i a barrals!

Si és que... quan jo dic que portem la pluja allà on anem, de veritat que no menteixo!

Abans d'ahir, 29 de maig, sortíem de Sant Carles de La Ràpita. I és que no ho vam explicar, perquè no teníem connexió. De L'Ampolla vam saltar a Sant Carles, vam estar unes sis hores,amb poquet vent del sud-sudoest i amb una miqueta de mar de fons. No molestava, però. Sol i núvols, amb abundància de sol. La navegació va ser molt tranquil·la, vam anar amb la Major tota l'estona i en algunes estones anàvem, també, amb el Gènova. Vam arribar a S. Carles cap a les tres de la tarda. Cap problema per amarrar, tot i que es veu que estan construïnt una marina nova i no hi havia gaire amarres disponibles. El Taka es va quedar al costat de la gasolinera, a nosaltres ens van adjudicar un amarre diguem-ne "normal".

Vam passar la resta del dia allà i la veritat és que hi vam estar molt bé. A la nit vam anar a un restaurant que coneixem, que es menja molt bé, però resulta que era tancat. llàstima. Es diu "Asmundo". Vam acabar al "Varadero", on vam menjar un suquet de peix deliciós de veritat.

Ahir, 30 de maig, cap a les 9 vam sortir de S. Carles, amb molt poquet vent i un dia més o menys com l'anterior. Una mica de mar, però no ho notàvem tant. Potser ens hem amarinat del tot, ja, perquè els primers dies era bastant depriment i donava son. Ara no deprimeix i dóna menys son. Ep! parlo per mi, que el Capità s'ho passa pipa i, mentre navega, no té mai son (per sort per mi!)

Vam arribar a Oropesa cap a les 4 de la tarda. La nav egació havia estat tranquil·la, també, però jo, que no me'n puc estar de criticar, diré que la costa no val la pena veure-la. És del tot depriment, molt més que l'adormidera de navegar. Està tan feta malbé com tots sabem i no crec que tingui remei. És curiós, perquè de terra a mar hi ha un paisatge perfecte. És de mar a terra, que es veu tot el mal que se li ha fet, a la nostra pobra costa. En fi, no vull ser esgarriacries. Ben mirat, també deu tenir la seva bellesa. Bellesa urbana, però bellesa.

Vam sopar a bord i a dormir d'hora, ja que estàvem molt cansats (no em pregunteu de què. Mantenir l'equilibri també cansa, a fe dels déus!)...

Ens hi quedarem dos dies perquè venen maldades. Estan en situació d'alerta, ara veurem si plourà molt, poc o gens, si bufarà el vent o si tot quedarà en una falsa alarma. Per si de cas, però, nosaltres ens quedem fins demà diumenge.

Demà marxarem de L'Ampolla. Ja toca, eh? que portem aquí uns quants dies! El tema és que "a fora" hi ha molt de mar, que no vent. La pluja ens és igual, perquè total, ens mullem i prou, però el tema del mar i/o el vent si que és important de cara a navegar més o menys còmodes. Demà de bon matí, doncs, tirarem cap avall. Ignoro on arribarem, però cal dir que només per arribar a Sant Carles de la Ràpita - que per terra serien vint minuts encara no- tenim més de 35 milles, ja que hem de fer tota la volta al Delta. Complicat, però, ah, senyors, això és navegar!

La foto que penjo és d'aquest matí, quan he sortit a caminar per la vora del mar, a L'Arenal, una platja solitària a L'Ampolla. Suposo que això de solitària només és ara, en temporada baixa, quan totes les platges ho són, de solitàries... però no ho sé, no sé el nivell de gent que s'hi pot trobar, aquí, perquè el que conec és la Costa Brava. Allà, a cada metre quadrat s'hi poden entaforar sis tovalloles i em quedo curta. Sis tovalloles amb els seus amos a bordo, vull dir!

De moment - i toquem fusta- no hi ha hagut cap més avaria al Blauet (ni al Taka) la qual cosa fa que els dos capitans estiguin la mar de tranquils. Veurem el que durarà...

Continuarà...

De Torredembarra vam continuar cap al sud. En sis hores ens vam plantar a L'Ampolla, així que encara no hem passat el Delta, que costa molt de passar perquè és molt gran. Com que la pluja no solament amenaçava sinó que era una realitat, ens vam quedar al port de L'Ampolla tot ahir, diumenge, i sembla que en tenim per un parell de dies més, perquè, la veritat, no ens fa cap mena de goig posar-nos a navegar amb aquesta pluja si no és necessari.

Que plogui és una alegria, perquè portàvem tot l'hivern demanant pluja i per les raons que tots sabem; malgrat tot, no ens digueu que no és mala pata que es posi a diluviar justament quan nosaltres comencem la nostra "aventura"! Ja saben els que em coneixen que jo sempre he dit que la manera de guanyar-me la vida més fàcil per mi seria anar de poble en poble. Allà on vulguin que plogui, que em donin quatre calerons, no cal que sigui gaire, i prometo rentar el meu cotxe allà mateix. No passaran massa hores que es posarà a ploure, a fe dels déus!

Què puc dir de L'Ampolla? Doncs que té un port molt agradable, que s'hi està bé i que a més a més, té wi-fi lliure, la qual cosa és una bona cosa, al menys per mi i pels viciats d'ordinador. Nosaltres ja hi havíem estat, fa anys, i no només una vegada. Hi ha un passeig molt bonic al costat del mar que fa de molt bon passejar, fins i tot sota la pluja. El poble en sí no és massa gran però té tots els serveis que hom pot demanar. De moment aquí estem, com dic, no ens ve de gust navegar sota la pluja - i menys sabent que tampoc no tenim cap pressa- o sigui que continuarem aquí fins que comenci a fer una mica més de bo.

Vam sortir de Blanes el dia 21 de maig, a dos quarts de nou del matí. La primera etapa va ser fins a Port Vell, a Barcelona. El meu problema, com sempre, fou que em vaig mig marejar (que no marejar del tot) i em va passar allò que em sol passar normalment quan fa molt de temps que no navego, que quan les coses es comencen a bellugar i a caure perquè no les he estibat prou bé, a mi tant se me'n dóna tot i m'agafa una son horrorosa. Per tant, de les 5 h i mitja que vam tardar en arribar a Barcelona, en devia dormir un parell ben bones. A Barcelona vam dinar amb en Jaume i vam sopar amb en Ferran, en Miquel, en Gerard, la Marina i la Mar. Vaig començar el meu pla de cada estiu, de sortir a caminar de pressa, sembla que comencem bé. De Port Vell al Port Olímpic i tornar.

El dia 22 al matí vam sortir fins i tot una mica més tard, cap a 3/4 de nou i vam arribar a Torredembarra a l'hora de dinar. En Carles i l'Àngels ens esperaven per dinar. Bon dinar en bona companyia, tarda agradable de xerrada i preparatius - ells venen amb nosaltres, amb el seu vaixell, el Taka, un Nauticat 33 preciós, acompanyats per una gata (la Llum) i una gossa (la Mel), però encara els faltava un dia més per posar-se a punt. Vaig sortir a caminar i em vaig fer tres vegades el Passeig Marítim. Espero continuar estant en forma, que l'any passat em vaig carregar un genoll i va ser molt incòmode durant força temps!

Avui ja és dia 23. En Carles i l'Àngels ens han deixat un cotxe i hem carregat de verdures i fruites per un re-tub, hem aprofitat per anar al Carrefour. Fa un temps una mica ranci, no plou, però si traiem les bicicletes a fora, segur que plourà! i si jo em poso a rentar algun cotxe, també. Però no ens n'anem de tema. Segurament el dia d'inici del viatge-viatge serà demà, a no ser que hi hagi un diluvi de mil dimonis.

La primera avaria del Blauet - un vaixell sense avaries no és un vaixell- ja l'hem tingut avui: després de fregar els plats ens hem adonat que la pica perdia aigua i el calaix dels coberts quedava xop. Fantàstic! Ja em tens el capità, a l'hora del cafè - que fa tanta nyonya- desmuntant la pica i posant sicaflex o silicona o nosequè... ara no la podrem fer servir fins a la nit, a veure si aguantarà. Ja us explicaré quina serà la propera.

Quant a wi-fis, em fa l'efecte que la cosa serà com ara l'any passat, que anirem fent com puguem. De moment hem recuperat la web, que ja no recordàvem com es feia (informàtics de pacotilla, vet aquí) i ja és suficient. Intentarem escriure-hi el dia a dia, com l'any passat, així que per ara ho deixarem aquí, que ara ho he de traduir al castellà.